«Té bones mestres a casa» és el títol de l'epíleg al llibre de contes d'autores valencianes Entre dones, publicat per Balandra Edicions. Ací en teniu un tast, i si voleu, també el podeu llegir sencer
«aparèixer entre les boires del teu passat que també va ser meu»
Entre dones és una obra única dins la història de la nostra literatura: mai, fins ara, no s’havia publicat un recull de contes d’escriptores valencianes en actiu. De fet, des d’aquell Recull de contes valencians que organitzà Joan Fuster i que es publicà a Barcelona el 1958, poques han estat les iniciatives d’aquest tipus dedicades a la narrativa curta i, encara menys —per no dir-ne cap—, centrades en la narrativa curta d’autora. Les poetes valencianes han tingut una mica més de sort en aquest sentit, i compten amb l’antologia Les veus de la Medusa, ideada i publicada el 1991 pels membres de la tertúlia literària La Forest d’Arana. Fora d’això, i d’algunes antologies que recullen textos d’autores d’arreu del domini lingüístic, a penes no trobem traces d’escriptores valencianes en obres col·lectives específicament femenines.
Aquest buit, però, no ens hauria d’estranyar si tenim en compte que, tant dins la tradició literària catalana, com també dins l’occidental on ens inserim, les escriptores han tingut nombroses dificultats a l’hora de participar en projectes d’aquest tipus. Les causes d’aquesta inèrcia negativa són múltiples i complexes, però per resumir, podríem destacar-ne tres, paral·leles i indestriables: per una banda, el tòpic, nodrit durant segles, que les dones no estan fetes per a participar d’una vida social més enllà dels seus cercles familiars, amistosos o, a molt estirar, aquells de caire associatiu —llegiu parroquial, veïnal, laboral, etc.— però sempre des de la discreció, mai com a caps visibles.